De polítics i política.

L'home és per natura un animal polític. Així ho va dir Aristòtil. Fins i tot quan algú diu que és apolític està fent política. Tots fem política en la majoria dels nostres actes quotidians. Uns indirectament i altres, els que ja nomenem de forma directa i genéricament polítics, la tenen per ofici. I d'aquests vull parlar avui.
Abans de tot, però, m'agradaria parlar de "l'eròtica del poder", d'aquest sentiment íntim de satisfacció sensual, gairebé un orgasme, que sent qui ostenta el poder sobre coses i, sobre tot, sobre persones. D'aquesta eròtica del poder me'n parlava un alt directiu d'un banc sense tallar-se ni un pèl. Me'n parlava tot dient-me entre línies que estava gairebé per sobre del bé i del mal. I aquesta eròtica del poder és la que fa que qui es dedica a la política s'hi enganxi malaltissament en la majoria de les vegades. I crec que em quedo curt.

Dit això, comencem a parlar de polítics i de política. Dels nostres polítics i de la nostra política.

Les banderes sota les que treballen els nostres polítics son molt diverses: El nacionalisme, l'independentisme, l'ecologia, Espanya, Catalunya, el federalisme, la dreta, l'esquerra, el blau, el vermell, etc. etc. etc... I sota aquestes banderes aglutinen a la població de votants que són, al final, qui els atorga el poderrrrrrrrrrrrrr.

I un cop els polítics tenen el poder fan la política. La que van dir que farien ? No sempre. La que toca fer? Gairebé sempre. No us pregunteu que fa que quan un polític és a l'oposició promet blanc i quan és al poder fa negre o gris? Jo si. I només hi trobo una resposta: El sistema els obliga a anar tots cap a una mateixa direcció. Els marca un camí que no poden abandonar sota penes de desqualificació mundial per incompetents i provocadors. Com a màxim el que permet aquest sistema és decidir de quina manera poden fer aquest camí: amb calçat o descalços, amb Xiruques o amb Sebagos, per la dreta o per l'esquerra, corrent o passejant.

Quin és el resultat?

Otan No? Otan Si!

Estatut Si? Estatut No!

Ave pel litoral? Ave pel mig de Barcelona!

Trasvassament No? Xapussa Si!

Inversions en infraestructures? Apagades, retards, llençament de milers de litres d'aigua potable...!

I així sense parar ens trobem que, malgrat que vàrem votar el Pepet perquè ens va dir que faria blanc, quan el Pepet té el poder ens convenç (o ens deixem convèncer) de que el que ens convé realment és fer groc, verd o vermell perquè aleshores troba que és millor, que és el que s'ha de fer, que és el que toca. No diu que ara fa el que deia que no s'ha via de fer abans de ser elegit. Diu que això és el que s'ha de fer.


Només una vegada en tots els trenta i tants anys de democràcia en aquest pais he vist a un governant assumir el poder i immediatament complir una de les promeses electorals que va fer: Quan el Zapatero va ser president el primer que va fer va ser fer tornar totes les tropes d'Iraq. Amb dos collons. Fent-se menysprear pels americans i els anglesos i fent-se ignorar per la Comunitat Europea.
Però és l'excepció i cada cop més penso que va ser per donar el cop d'efecte. Ho va aconseguir. I pensant-se que sempre anirà així ha començat a prometre pastanagues efímeres, com els 400€ que han de treure als ciutadans de la crisi.

NO EM CREC A CAP POLÍTIC, però els seguiré votant. Això em dona el dret a menysprear-los quan em deceben. És l'únic consol que em queda. Però a veure quin dia puc aplaudir-ne un, home!