L'església en minúscules.

Heu vist la película "Aguirre o la ira de Dios"?
Hi ha una frase que malauradament encara és vigent: "Para mayor gloria de Dios, la Iglesia debe estar al lado de los poderosos." La diu el monjo que acompanya Aguirre!
Fixeu-vos que l'església segueix al costat dels poderosos. No aixequen la veu contra cap dels grans governants del món, autors de la gran majoria de guerres. I així segueix rica.
Per què els bisbes han de sortir al carrer carregant contra els casaments homosexuals (que posen en perill la democràcia segons ells) i no han de sortir al carrer per protestar contra injustícies molt més greus comeses per pregadéus hipòcrites com ells?
Perquè hem d'aguantar que els bisbes justifiquin la pederàstia perquè molts nens "ho estan desitjant" (dit literalment per un bisbe de Canàries)?
Perquè hem d'aguantar que es posin al davant de masses reaccionàries amb missatges demagògics basats en la por a l'infern i sota grans amenaces condemnin l'avortament, sigui pels motius que sigui?
Perquè són tots grassos mentre al món es passa la gana que es passa?
I mentrestant es gasten els calers en canonitzacions de pretesos grans catòlics com l'Escribá de Balaguer, milionari i visionari! O en macro-misses televisades, misses en les que parlen molt de la misèria del món però que amb el cost d'aquella missa menjarien pobles sencers durant un any.
Quina diferència hi ha entre els bisbes davant de les masses i els fanàtics islamistes? Perquè si en comptes d'un bisbe hagués estat un Imam qui parlava a Madrid contra el govern l'haguéssin considerat perillós i en canvi al bisbe fins i tot se li munta un setial per a parlar en una plaça pública.
Pensem'hi una mica i segur que no trobem respostes a aquestes preguntes. I me n'he deixat moltes al tinter.
Per a mi això és anyorança del franquisme. Durant aquells 40 anys en els que el dictador entrava a les catedrals sota pal·li, l'església dictava la conducta del poble sobre tot posant adeptes al consell de ministres. I a més cobrava per això!
Ara en canvi, com que se'ls està acabant la mamella, criden contra el govern democràtic.
Ara s'indignen per uns pastorets en conya però ni piulen pel que passa a l'Àfrica o a l'Orient mitjà, o a qualsevol casa del raval de Barcelona. Clamen contra l'avortament encara que el que portis al ventre sigui un monstre. Total ells no l'hauran de mantenir. Clamen contra els matrimonis homosexuals. Clar! Si ells no es poden casar, els gais i les lesbianes tampoc, apa! I tenen els sants pebrots de clamar per la integritat de la família i contra el divorci quan ells són els primers en no saber que és viure en parella i no es posen en cap moment en la pell d'uns fills que viuen un infern, això si, amb el pare i la mare a casa que esbatussen cada dia. I clamen per la castedat i contra la promiscuitat i ells són el col·lectiu que més coses té per amagar.
I clamen i clamen i prohibeixen i prohibeixen i condemnen i condemnen. És tot el que saben fer.
Sort que entre les seves classes de tropa, entre els capellans i monges de carrer, encara queda gent íntegra que treballa per millorar el món des dels estrats més marginats de la societat. A aquests l'únic que els puc retreure és que segueixin essent fidels disciplinats a aquesta església. Pel demés aquests tenen la meva admiració com persones. Mai com religiosos.
Seguiré denunciant la hipocresia de l'església fins el dia que mereixi poder escriure el nom en majúscules.