Aixi comença el programa "Explica'ns la teva vida" de TV3 que li van dedicar.
Jo ja el vaig conèixer en la cadira de rodes, fa uns 15 o 20 anys.
Es va casar amb l'Edith, la dona que li ha omplert la vida i li ha donat un fill. I que després de molts anys de convivència són l'un per l'altre com el primer dia.
Us poso diferents comentaris que fan l'Andreu i l'Edith en aquell programa. Són comentaris
senzills trets de les seves pròpies experiències.
"He decidido no volver a casa de mis padres cuando me den de alta. Cada dia es más fuerte en mis pensamientos la idea de que a mi familia no se le puede hacer responsable de mis necesidades."
Va decidir que sortiria de l'hospital quan es veiés prou capaç de plantejar-se la vida independentment.
"Fue un llegar a vivir juntos de lo más normal, como todo el mundo. Yo, el día que piense que tengo dependencia de Edith, creo que no viviria con ella."L'Edith és una de les proves d'amor més fermes a una persona. Per a descriure-ho no calen més paraules.
"Cabalgando en mi silla, sobre la montura perdurable del tiempo, soy uno más en mi barrio. Mi voluntad es tan escuchada como la que más."L'Andreu és un veí més, un ciutadà que es mou, parla i té necessitats i desitjos com qualsevol altre. Ni més ni menys. Surt a passejar. Surt a fer encàrrecs. Viu al barri.
Diu l'Edith:
"Vam viure junts. Van passar vint i dos anys i fa molt poc que ens hem casat per una qüestió burocràtica. Seguim pensant que realment no calia. Seguim sent els mateixos que abans."
"Probablement hi haurà qui pensa que estic fent d'imfermera. Evidentment és el seu problema si ho vol pensar. Crec que la nostra relació funciona bé. Sóc la parella i faig aquelles coses que fa la parella."
Ens hem tornat a trobar aquest diumenge passat després de molts anys de no veure'ns. Els poso en la meva llista de retrobats feliçment, igual que sempre. La frase que encapçala aquesta entrada és de l'Andreu. És la dedicatoria que ha escrit al llibre que ens ha dedicat. El llibre es diu "Un Segundo Después" i l'autor no pot ser altre que ell mateix. Més endavant us en faré una ressenya.
Però el que m'ha portat a escriure aquesta entrada és, principalment, que aquest mecànic de cotxes, ara convertit en mecànic de la seva pròpia vida, en poca estona d'estar parlant amb ell em va deixar anar dues o tres frases d'aquelles que et deixen meravellat. No per la seva grandiloqüència sinó, precisament, per la seva senzillesa i, en canvi, per la seva força.
"El sabor a ilusión es algo tan poderoso que quien logra saborearlo hace posible el caminar por la imaginación caricaturesca de los cuentos."
"El cantar de la ignorancia abre cada día mil puertas. Despierta, conecta tus sensaciones y grita ignorando así el canto de las sirenas invisibles."
"La montaña más sólida e impenetrable sucumbe ante la perseverancia implacable de los diminutos barrenos colocados con sapiencia."
"Desdobla el pasado y ensilla el futuro. Con el presente, simplemente aliméntate."
"Mi mente rompe la barrera de mi espíritu. Mientras, mi cuerpo fatigado yace en el recodo de la vida."
"Cuando la libertad se pierde, con más intensidad se ama."
